Toponímia de Benilloba

L’ACADÈMIA VALENCIANA DE A LLENGUA, edita la secció d’onomàstica.

La publicació la podem descarregar al següent enllaç: BENILLOBA_TPV

A la publicació podem llegir la següent descripció:

Benilloba està situada en la comarca del Comtat, a 520 metres d’altitud sobre el nivell del mar, enmig de la vall formada per les serres de Mariola, d’Almudaina, d’Alfaro, d’Aitana, la Serrella i la Serreta, totes amb elevacions superiors als 1.000 metres. Té 821 habitants i un terme municipal de 9,5 km2 , travessat pel riu Frainos o de Penàguila. El clima és lleugerament continental, relativament plujós, on sovintegen les gelades a l’hivern i amb una temperatura mitjana anual de 15 °C.

Fou una antiga alqueria musulmana. L’any 1316 pertanyia a Bernat de Cruïlles; l’any 1317 se separà de la parròquia de Penàguila. A principi del segle XVII pertanyia al comte d’Aranda; en canvi, el 1757 va passar al de Villagigedo.

L’existència de fàbriques tèxtils ha fet de Benilloba un dels pobles més pròspers de la comarca. Actualment no hi ha cap indústria que destaque, tot i que cada vegada té més protagonisme el turisme rural i la construcció de la segona residència.

Les festes majors se celebren a mitjan agost en honor de sant Joaquim (conegut al poble com a sant Xotxim), amb les festes de Moros i Cristians i una sorprenent Nit de l’Olla, on es barreja una desfilada humorística amb la crítica sobre l’actualitat local i nacional. I durant la primera setmana de setembre els quintos organitzen Les Danses, que es fan durant quatre dies seguits en la plaça de l’Omet. Mentres un dolçainer i un tabaleter toquen en directe des d’un cadafal, tot el poble participa ballant en la festa. D’esta manera es manté viva esta tradició, celebrada normalment després de la sega i la batuda.

Pel que fa al paisatge, destaca el paratge del Salt, on el riu cau des d’un desnivell de deu metres; també ací podem trobar les restes d’un molí que aprofitava el cabal del riu per a produir energia elèctrica. En el barranc de Cuixot hi ha restes d’un aqüeducte musulmà i en la conca del riu Frainos, d’un antic molí fariner. El passeig cap al tossalet del Calvari també té una gran singularitat, amb un bosc de ciprers centenaris des d’on s’albira una vista panoràmica excepcional del poble i de la comarca. Arbres singulars, com els pins de Don Pedro, el pi de Turis i el paratge del tossal d’Espinós, fan de Benilloba un poble ideal per a la pràctica de l’excursionisme.

Quant a la gastronomia, els plats més típics del poble són l’olleta, la borreta, la pericana i l’arròs amb crosta. Del camp destaca l’oli d’estes terres blanques, abancalades i argilenques. Gran quantitat d’oliveres mil·lenàries repartides pel terme donen testimoni de la importància d’este conreu.